Facebook des de fa anys que ha deixat de ser un fenomen per a convertir-se en part de la nostra quotidianitat. Ara, torna a ser tema de discussió dins els cercles editorials pel perill que representa per a la professió.
Anys enrere el debat es va situar en com la premsa digital suposava una greu amenaça per a la premsa tradicional. Inicialment ambdós es trobaven clarament separats i diferenciats fins que tots els mitjans es van veure obligats a treure la seva versió en digital. Així doncs, els mitjans de comunicació quedaven dividits en els "evolucionaris" (tenen edició en el seu format habitual -premsa, ràdio, televisió- i també en digital) i els "revolucionaris" (que neixen i són només presents a Internet).
Aquest fet ha permès que la publicitat es reparteixi entre ambdós canals i anivellar la sagnia de diners que suposava per als mitjans tradicionals el no ser presents dins el món digital. Ara però, la xarxa social Facebook és l'encarregada de posar la por al cos dels editors.
Cada dia són més els anunciants que prefereixen invertir gran part (sinó la totalitat) del seu pressupost en publicitat per anunciar-se al portal de Mark Zuckerberg. El motiu és simple; consideren que la seva publicació obté un major rendiment i arriba a més públic. Inicialment podria semblar que és així, però res més lluny de la realitat. Si bé és cert que les estadístiques de Facebook assenyalen l'abast de les publicacions cal tenir en consideració diversos factors. D'entrada cal prendre com a exemple la teoria dels "sis graus de separació", que posa de relleu el parany en que cauen els anunciants.
Quan hom s'anuncia a Facebook defineix uns paràmetres (població, sexe, edat i interessos). Això permet acotar dins l'univers Facebook a qui es vol fer arribar el seu missatge. Per exemple, si es volgués tenir visibilitat davant gent de la ciutat de Girona i 40 quilòmetres al voltant, homes i dones, de 18 a +65 anys, obtenim un target final de 200.000 usuaris. Aquesta és precisament la xifra que ens enganya. Quan els usuaris de Girona comencen a reaccionar a una publicació, automàticament les seves amistats ho poden veure i participar. Però no només els gironins. Aquests usuaris que prenen part poden ser (i habitualment són), d'altres parts del territori: Barcelona, Tarragona, Madrid, París... no importa on vius mentre l'usuari que ha interactuat primer es trobi dins el target definit inicialment.
Amb tot, els anunciats acaben enlluernats per les dades finals de la promoció, que els assegura que el seu anunci ha estat vist per milers de persones, han obtingut centenars de reaccions (m'agrada), desenes de comentaris i alguna que altra compartició. Tot plegat indueix a pensar que l'anunci ha estat un èxit però, al final, la influència real i el retorn és més aviat baix.
Malauradament aquesta és una pràctica cada cop més habitual, la qual pot tenir efectes molt negatius. La pèrdua d'anunciants als mitjans de comunicació comportarà retallades dins un sector que encara no s'ha recuperat de la gran crisi de mitjans succeïda entre el 2010 i el 2013. Cal tenir clar que moltes persones empren Facebook per a trobar continguts, notícies i informació. És gràcies als mitjans que Facebook no és un desert ple de selfies, vídeos de gats i persones que fan "check-ins" a restaurants de moda. Seria bo que els anunciants tinguin present això ja que, sense continguts, Facebook perdrà tota raó de ser i, d'altra banda, la crònica o reportatge sobre el seu esdeveniment només el podran llegir si l'han escrit ells al seu dietari personal. Aquell mateix que utilitzaven quan anaven a l'escola.
"Estimat diari, avui ha acabat la fira de cotxes que he organitzat per tercer any, ha vingut poqueta gent..."
